La Intel·ligència emocional té un vessant intrapersonal, que inclou: la percepció i expressió adequada de les pròpies emocions, la consciència i comprensió emocional i l’autoregulació de les emocions, i una altra vessant interpersonal que suposa percebre adequadament l’expressió emocional dels altres, saber si menteixen o no, relacionar-se adequadament amb els altres (habilitats socials) tenint en compte com pensen i se senten (empatia).
Precisament a aquesta última, l’empatia, la Doctora en psicologia Juani Mesa Expósito dedica aquest article; a conèixer les seves característiques i el seu paper dins de la intel·ligència emocional, així com les seves implicacions en l’ajust emocional i social.
En general, es considera que l’empatia té fonamentalment dos aspectes: un cognitiu i un altre emocional.
L’empatia cognitiva (o presa de perspectiva), és la capacitat de posar-nos al lloc d’una altra persona: de comprendre-la. Aquesta capacitat s’aplica a les relacions reals i també a les no reals (fantasia) com quan veiem pel·lícules, llegim una novel·la, etc. i ens identifiquem amb els personatges.
L’empatia emocional o simpatia (o preocupació empàtica) és la capacitat de sintonitzar amb els sentiments o preocupacions de l’altra persona. Això pot generar sentiments de preocupació i tristesa davant la necessitat de l’altra persona. Però també d’alegria i entusiasme davant el que se’ns està explicant.
L’empatia no es troba en una part determinada ni especialitzada del cervell, sinó en totes i les responsables són les neurones mirall.
El psicòleg i periodista Daniel Goleman per la seva banda, assenyala que l’empatia forma part de la Intel·ligència Social i que té dos elements: la consciència social (el que sentim sobre els altres) i l’aptitud social (el que fem amb aquesta consciència social) . Dins de la consciència social, es troba:
• L’Empatia primordial: sentir el que senten els altres (senyals no verbals).
• La Sintonia: escolta activa per connectar amb l’altre.
• L’Exactitud empàtica: comprendre els pensaments, sentiments i intencions dels altres.
• La Cognició social: entendre el funcionament social, és a dir, llegir i comprendre adequadament les situacions socials per saber com actuar.
Pel que fa a l’aptitud social, Goleman identifica:
• La Sincronia: relacionar fàcilment a nivell no-verbal.
• La Presentació d’un mateix: saber presentar-se als altres.
• La Influència: donar forma adequada a les interaccions socials.
• L’Interès pels altres; interessar-se per les necessitats dels altres i actuar en conseqüència.
D’altra banda i des de la nostra experiència professional creiem que hi ha un tercer element que dóna sentit i fa «visible» a l’empatia, i és el comportament pro-social. És a dir, si quan estem amb algú som capaços d’observar adequadament què sent, com se sent i per què se sent anímicament així, la conseqüència a aquest raonament cognitiu i emocional és actuar. Què puc fer per tu? Com puc ajudar-te? El comportament pro-social suposa compartir, col·laborar, consolar i oferir ajuda als altres.
Igual que l’empatia, el comportament pro-social cal ensenyar-ho, practicar-lo i reforçar-lo des de la infantesa. I això suposa treballar els valors que expressen aquest moviment intern que fa suscitar el comprendre i sintonitzar amb l’altra persona, si no, l’empatia és una mica menor. Aquest és el plantejament del psicòleg cognitiu Paul Bloom professor de la Universitat de Yale i que, entre d’altres coses, afirma que podem tenir més de l’empatia cognitiva i poc de l’emocional o l’inrevés. O que fins i tot, estímuls externs poden produir involuntàriament l’empatia emocional. Bloom posa l’accent en la importància d’educar els valors que han d’acompanyar l’empatia tant cognitiva com l’emocional, ja que segons les seves investigacions, la nostra empatia està esbiaixada.
Bloom afirma que se sent més fàcilment empatia per les persones atractives i per aquelles amb les que tenim característiques comunes com la mateixa llengua, el mateix origen ètnic o nacionalitat. A més l’empatia és «insensible» a les xifres i estadístiques, als grups grans, al general i global, per aquest motiu la imatge d’un nen europeu ferit sigui més efectiva (activa la nostra empatia amb més facilitat), a veure un camp de refugiats d’un milió de persones africanes.
I d’aquí també la importància de donar-li més contingut a l’empatia amb els grans valors universals: igualtat, fraternitat, justícia, llibertat, respecte, compassió, etc. Bloom destaca la importància dels aspectes cognitius i com s’expressen en el comportament, més fins i tot que els emocionals, ja que segons afirma podríem acabar plorant amb els altres, sentint la seva mateixa impotència i sense fer res per ajudar-los.
Article complert a PsiAra