147x220xmindfulness_01.jpg.pagespeed.ic.3GAhoT0dqnPer a més informació us suggerim visitar www. viucreix.com

Tothom ha sentit i sent ansietat, ja que en si no és patològica, sino adaptativa. El problema sorgeix quan no sabem què origina les preocupacions o l’angoixa que tenim i ens sobrepassa, fent-nos patir i viure amb gran malestar. El sentiment d’angoixa i ansietat pot ser generalitzada o es pot focalitzar en certes situacions i moments determinats.

L’ansietat també pot convertir-se en atacs de pànic, en els qual la persona creu que es desmaiarà, morirà, perdrà el control, patirà un infart o algun altre contratemps. És comú que les persones amb aquest trastorn visitin la sala d’urgències amb certa freqüència, i típicament se senten millor després de ser ateses. Entenem els atacs de pànic com la manifestació d’una situació interna límit, en què ja no pot sostenir la tensió acumulada interna (per situacions de tensió continuada de les quals no s’en pot alliberar, sentiments interns d’inseguretat, sensació d’estar sotmesos a situacions que ens perjudiquen però creiem que no podem deixar, etc.)

En qualsevol dels casos, el tractament es realitzarà amb teràpia cognitivo-conductual, convinada, segons la necessitat del moment, de tècniques de relaxació, de Treball Corporal i de programació neurolingüística (PNL). Aprendre a Respirar correctament també és un objectiu a assolir en el procés terapèutic.

Tot això s’enfocarà, per una banda, a disminuir i eliminar els símptomes, per a després guarir l’arrel del problema i aportar paral·lelament recursos per a afrontar la vida diària amb coratge, seguretat i confiança.


 

220x146xpanico_psicologia_granollers_barcelona.jpg.pagespeed.ic.pFpfYekxQWUna fòbia és una por intensa i desproporcionada davant objectes o situacions concretes com, per exemple, les aranyes o els llocs tancats. La persona tendeix a evitar la situació fòbica, tot i que sol reconèixer que la seva por és excessiva o irracional (en els nens pot no haver tal reconeixement).

És important destacar que l’objecte o situació temuts no suposa una amenaça real per a la persona o, si hi ha amenaça, la reacció de por experimentada és desproporcionada pel que fa al perill real. De la mateixa manera, la fòbia ha de provocar problemes significatius en la vida diària de la persona. En aquest sentit, tenir fòbia als espais tancats és molt més problemàtic, en una societat urbana, que tenir fòbia a les serps.

El treball terapèutic de pors i fòbies té molts elements comuns, independentment de a què es té por.


 

207x220xpsicoleg_per_a_depressio.jpg.pagespeed.ic.kMh3FwiJMI

En certs moments de la nostra vida les persones ens podem trobar amb un estat d’ànim apagat, on hi predomina la tristor, les poques ganes de fer coses, una certa sensació d’angoixa o de buidor interior, de preocupació i ansietat; ens manca concentració, tenim sentiments de culpa o inclús hem pensat en el suïcidi.

La causa de la depressió és diferent en cada persona, per què la seva història personal, la manera en com ha construit la seva realitat és única. Per tant, la forma d’abordar el procés terapèutic també és únic i personal per a cada cas. Però si hem de trobar un element comú que es dona en tots els estats de baix estat d’ànim és el sentiment d’abatiment i de manca de força interior; de pèrdua de vitalitat, en definitiva…

El tractament de la depressió es dirigeix cap a dues metes consecutives: que la persona recuperi l’estabilitat anímica, sentint-se millor amb sí mateixa i amb l’entorn, alliberant-se dels pesos que probablement no li corresponen i que aprengui recursos i habilitats per afrontar les situacions que el dia a dia porta d’una manera positiva, activa i plena de coratge.


 

 

220x165xFoto0108.jpg.pagespeed.ic.Rk9S562wmYEn relació als trastorns alimentaris, les característiques que defineixen l’anorèxia són el rebuig a mantenir un pes corporal mínim, una por intensa a guanyar pes, una alteració significativa de la percepció de la forma o les mides corporals i l’aparició d’amenorrea en dones que ja han passat la menarquia.

Les principals característiques de la bulímia consisteixen en la presència d’afartaments i mètodes compensatoris inapropiats per evitar el guany de pes, com vòmits, ús de laxants, desdejuni i exercici excesiu. Com l’anorèxia, les persones que pateixen bulímia presenten insatisfacció amb la seva imatge corporal.

El Trastorn de la Sobreingesta Compulsiva es caracteritza per episodis repetitius d’afartaments durant un període determinat de temps, els quals són reconeguts per la persona com patrons alimenticis anormals i que li generen un sentiment de falta d’autocontrol. Poden presentar un sobrepès de moderat a greu, però no fan dietes severes ni usen procediments dràstics per perdre pes perquè no tenen una por exagerada a engreixar-se.

Els tipus de Teràpia aplicades són la Familiar Sistèmica, per detectar les implicacions familiars que afavoreixen el trastorn, i la Cognitivo-conductual, per modificar els hàbits alimentaris, l’autoimatge i la influència dels patrons socials que sotmeten al pacient.


 

 

147x220xDSC03488.jpg.pagespeed.ic.6QjvptuhqJEl creixement personal és inherent al coneixement d’un mateix. Quan més ens coneixem-comprenem, més podem conéixer-comprendre el món que ens envolta. D’aquesta manera deixem de ser víctimes passives del món per passar a ser responsables actius de la nostra Vida.

Aquest és l’espai per aquelles persones que senten l’impuls d’aprofundir en sí mateixes, fer net d’històries que les tenen lligades al passat, i desenvolupar-se no només com a persones humanes que ja són, sino també com a cercadors de sí mateixos, connectant amb un nivell de benestar, felicitat i espiritualitat més elevat.

Eines de marcat caràcter humanista, com les de les Constel·lacions Familiars, de la teràpia Gestalt, la Respiració Conscient i el Treball Corporal, convinades amb d’altres com la PNL, t’ajudaran durant procés d’autoconeixement. Les eines i les teves ganes de conéixe’t permetran que el procés et porti a connectar amb la teva essència, i per tant, a connectar amb la felicitat.


 

220x180xterapia_parella_granollers_barcelona_0.jpg.pagespeed.ic.4RVwq88ZrzLa teràpia de parella, tal i com l’entenem, es basa en la integració de dos enfocaments complementaris: l’enfocament individual, que té en compte la part del problema que està en l’individu, i l’enfocament sistèmic, que explica l’origen, desenvolupament i manteniment del problema a través de la interacció de les persones que formen una parella o una familia. El “problema” pot estar, doncs, tant en les persones com en la relació entre elles.

Entenem que la parella té com a característiques la lleialtat, el respecte i recolçament mutu, el projecte comú, entre d’altres. Això fa que estigui en un procès de continu canvi, de construcció contínua. Per aquest fet, no veiem la parella com un producte estàtic que hagi de “funcionar bé per sempre”, sinó com un “estat d’equilibri (permanentment) innestable”.

L’equilibri vindria donat pel vincle existent entre els dos membres, i la innestabilitat vindria reflectida per les crisis cícliques que tota parella va tenint.

Quan hi ha conflicte, entenem que no hi ha “quelcom a arreglar”. En tot cas, ens podem plantejar què podem fer per sentir-nos millor al costat de l’altre: canviar actituts?, acceptar l’altre tal com és?, deixar de lluitar?, separar-se?…

D’aquesta manera, la tasca del terapeuta no és pas “canviar” a la parella, sinó facilitar que la parella vagi aconseguint veure més aspectes de la seva interacció, fet que li pot permetre conéixer-se i avançar en la seva relació, amb més elements per prendre decisions de forma autònoma.


La persona perversa narcisista és un llop amb pell de xai. Després d’haver mostrat la seva cara més amable i seductora entra en una dinàmica de destrucció psíquica i emocional de la seva víctima. Inicialment són actes subtils, alguna desconsideració o menyspreu que desestabilitza l’autoestima de la seva víctima; passat un temps, però, quan aquesta es rebel·la, el pervers es fa l’ofès culpant la víctima real de la situació. Aleshores el pervers narcisista no dubta a tergiversar les coses, a imposar la seva visió de la realitat i en culpar la víctima de tots els mals.

Si no es posen a temps els límits adequats la situació acaba convertint-se en assetjament moral, amb actes i comentaris humiliants, mentides, coacció, culpabilització i enganys. La víctima d’assetjament entra en una dinàmica que l’atrapa, com si es tractés d’una teranyina, en què o bé lluita per ser tinguda en compte i respectada pel pervers/a o bé per a alliberar-se d’ell/a de forma definitiva. La relació -de parella, de família, d’amistat …- s’ha pervertit. L’assetjament moral és una forma de maltractament psicològic; en l’àmbit laboral es coneix com a mobbing i en l’escolar bullying.

El vincle afectiu establert amb l’assetjador/a fa que a la víctima li resulti difícil tallar la relació. La dependència emocional o econòmica, l’esperança que canviarà, l’autoestima esquerdada o les lleialtats afectives amb l’assetjador/a dificulten a la víctima desempallegar-se d’una relació tòxica que energèticament la desnutreix i la deixa sense Vida.

El suport terapèutic a la víctima s’orienta a disminuir els nivells d’ansietat i estrès i a recuperar-se del trauma de l’experiència; a enfortir el coratge i l’autoestima minvades, recuperar la dignitat i el sentit de l’Ésser, aprendre a posar límits amb eficiència, a tenir en compte i valorar-se a si mateixa, a respectar-se i fer-se respectar, a comprendre els mecanismes i estratègies de manipulació sense escrúpols que utilitza el/la pervers narcisista per així esquivar els seus paranys i xantatges emocionals. Un treball de fons que, en definitiva, és un camí d’autoconeixement per estimar-se i respectar-se amb fidelitat a si mateix/a.

Per a més informació:
Ser víctima d’un narcisista pervers
Dialogar amb un narcisista pervers
Testimonis

Foto: Mihail Orlov – Dreamstime