Hi ha una vitalitat, una força de vida, una acceleració que es tradueix en acció a través teu. I com sempre i en tot moment només hi ha un tu, aquesta expressió és única. Si la bloqueges, mai es manifestarà per cap altre mitjà i es perdrà. El món no la tindrà. No depèn de tu determinar si és bona o no, ni si és millor o pitjor que d’altres expressions. La teva tasca és mantenir el canal obert.
Martha Graham, considerada una de les pioneres de la dansa moderna, va expressar amb molta claredat la importància de restar sintonitzats amb el que ens dóna vitalitat i força de vida: mantenir-nos connectats amb allò que ens transcendeix i que pot prendre molts noms: Esperit, Ment Major, Déu, Absolut… Al mateix temps, i de manera subtil, remarca la importància de mantenir-nos humilment en el lloc que ens correspon: simplement ésser canals. Quan ens jutgem, ens menystenim, o pretenem «ésser algú», tanquem la porta a l’expressió única de lo diví a través nostre.
Quina pau dóna descobrir que no som ningú! Per què des d’aquest ningú, no hi ha necessitat d’aparentar el que no som (ego) i és quan es pot manifestar el Tot a través nostre. Com explica l’amic Carles Àvila, no som res més que un forat per on es manifesta, si ho permetem, l’Existència.