BLOG – Xavier Oñate

Dialogar amb un Pervers Narcisista


 

És picar pedra. I el més probable és donar-se amb el martell en els dits perquè el Pervers narcisista només escolta el que li interessa i, d’una manera malaltissa, necessita que la víctima passi per l’anella i li doni la raó. La Víctima sol necessitar, també d’una manera gairebé obsessiva, que el PN comprengui el seu punt de vista, l’escolti i sobretot que la reconegui com a persona, convertint l’assumpte en una qüestió de dignitat personal.

A la Víctima li costa comprendre que el pervers narcisista només veu el que vol veure. Qualsevol situació que suposi perdre la imatge ideal que té de si mateix, posarà al PN a la defensiva i li farà negar qualsevol altra realitat que no sigui la seva. I si la Víctima s’entesta a ser escoltada -cosa natural i comprensible en una persona que desitja mantenir sana la seva autoestima- el conflicte està servit. La base d’aquesta situació és que hi ha un fort vincle (familiar, laboral, de parella …) entre els dos. Si no hi ha vincle, la Víctima ja hauria enviat a prendre vent al manipulador temps enrere. El Pervers narcisista, en ser ferit el seu orgull i necessitar sentir-se superior, matxaca a la Víctima fent tot el possible per rebaixar-la, desestabilizant-la i atacant directament a la seva autoestima.

El Pervers narcisista ignora tota realitat que no li interessi. Sí, és un tema d’ego. I la Víctima intenta desesperadament que el pervers escolti i reconegui la seva realitat, una manera de reforçar la seva autoestima. I sí, també és una qüestió d’ego. El Pervers narcisista ignora, menysté, nega o menysprea la realitat (opinió, punt de vista, fets constatables …) de la Víctima; i la Víctima necessita, urgeix i anhela que el pervers reconegui el seu punt de vista i li d’un lloc en la relació. Sol succeir que l’anhel de la víctima és que l’altre digui «sí, m’he equivocat, ho he fet malament, t’he enganyat, t’he fet mal i et deixo en pau, etc.»

Però, com farà això una persona que en la seva autoimatge és perfecte, immaculat i sense culpa? És impossible! La seva responsabilitat i la seva culpa l’han de col·locar en un lloc diferent a ells! Acceptar plenament la seva culpa li implicaria assumir que no és el que creu que és, és a dir, bona persona, amb valors i amb principis (i que només ataca per defensar-se dels dolents que els envolten). Acceptar la seva responsabilitat li suposaria acceptar que també que té una part fosca, que és insegur i que té por (d’altra manera, com tothom!). Però li fa por acceptar-ho i responsabilitzar-se’n. Quan la  víctima treu les seves contradiccions a la llum, li toca, sense voler, les ferides egoiques.

La tendència del PN és de protegir el seu ego depreciant l’autoestima de l’altre: amb comentaris subtilment despectius, donant la volta a la truita de qui és el culpable i la utilització de llenguatge paradoxal (i.e. t’estimo amb bogeria, però per a continuar la relació has de canviar), entre d’altres recursos.

És important recordar que els Perversos narcisistes són persones que, per no patir, s’enganyen a si mateixes, s’autoconvencen dels seus arguments, i per això són tan bons enganyant i convencent als altres. Es pot intentar aturar-los confrontant les seves contradiccions en el moment o contrastant les seves paraules amb els fets, així com estant molt atents al tipus de llenguatge que utilitzen. Tot i així, les conseqüències d’aquesta confrontació sol ser la seva rabia expressada sovint amb assetjament moral. Un dels seus objectius és desestabilitzar les seves víctimes a través de la comunicació. En la literatura sobre els Perversos narcisistes i altres manipuladors (M.F Hirigoyen, J.C. Vicente Casado…) se sol afirmar que tendeixen a impedir o negar la interlocució amb la víctima per generar-li més pressió. En aquests casos la recomanació està en impedir que la comunicació es talli. Però també hi ha que s’escuden en el «dialogar» per desestabilitzar a les víctimes i el seu entorn.  Aquest no nega la comunicació, sinó al contrari, sobretot quan sap que aquesta no té ni el coneixement, ni la facilitat de paraula, ni la força per debatre amb ell/a. El parlar i dialogar es pot convertir en un parany, per a la víctima: Si accedeix a aquest «diàleg» i està debilitada, serà pressionada per una gota malaia, fins que deixi de resistir-se i cedeixi als desitjos, punt de vista i voluntat de qui vol tenir la raó. Si la Víctima hi accedeix  estant forta i posant límits ferms, pot ser provocada i irritada fins que acabi explotant d’indignació, amb la qual que el/la PN obté la justificació perfecta per presentar-se com víctima de la ira, de la negació de diàleg (que en realitat és finalitzar un monòleg encobert) o de la mala voluntat de la víctima real.

Quan els interessos d’un Pervers narcisista i el seu interlocutor convergeixen, la perversió no es manifesta, al contrari, el primer és una persona encantadora que li encanta que l’enalteixin. Si divergeixen o s’oposen, és quan apareixen els problemes. La protecció més eficaç contra aquest conflicte és evitar augmentar-lo allunyant-se d’aquesta persona, mantenint fermament els límits i no reaccionar amb enuig. Aquesta solució, però, a vegades no se sol poder portar a la pràctica per què entre ambdues persones sol haver un vincle estret.

Una altra bona solució és la comunicació assertiva, amb la qual es pot parar els peus als intents de manipulació i xantatge, reafirmar-se en la pròpia veritat respectant al manipulador i sobretot respectant-se a un mateix. Però en els casos més greus no és viable per la complexitat de la situació. Si la víctima ha estat sotmesa a un assetjament prolongat i està molt debilitada, difícilment tindrà temps ni energia per aprendre a gestionar les manipulacions sense escrúpols. En aquest cas el més recomanable és delegar en un professional el contacte amb l’assetjador i enfortir els punts de suport emocional amb persones sensibilitzades.

Dialogar implica que quan una part expressa, l’altra escolta i viceversa. Una persona que usa massivament mecanismes PN només escolta el que li interessa; la resta no existeix. I evidentment no li interessa escoltar a una persona que li diu i li mostra el que no vol escoltar ni veure. És més, la intenta empetitir per callar-la i sortir-se’n amb la seva, sentir-se superior o per venjar el seu orgull ferit.

La víctima, donat el vincle que té amb l’assetjador, necessita ser escoltada com ella mateixa escolta al manipulador (sol tenir certa dependència de l’assetjador, dificultant acceptar que no la vulgui o accepti). Iñaki Piñuel, autor de «Mobbing. Com sobreviure a l’assetjament psicològic en el treball «, destaca que les persones més proclius a patir assetjament són altament empàtiques.

Tot i que el/la Pervers narcisista també sap «llegir» emocionalment a l’altra persona, té dificultats per a escoltar-la, posar-se en la seva pell i «solidaritzar-se» amb el seu dolor. Al contrari, utilitza aquesta «sensitivitat emocional» per aprofitar-se de la seva víctima, sotmétre-la i humiliar-la. Ens trobem aquí amb dues persones que saben parlar, però només una que sap escoltar (amb el cor). En aquesta situació, el diàleg honest i l’entesa mútua, per molt bones paraules que hagin, és molt difícil.

Només quan la víctima comença a assumir que el Pervers narcisista només busca el seu propi benefici i no li donarà el que necessita (llevat que la víctima passi pel seu cèrcol), començarà a deixar de ser víctima. Si és el teu cas, com a persona començaràs a deixar de justificar-te, de pretendre que et comprengui, de desesperar per la seva falta d’empatia, les seves mentides i els seus xantatges; podràs començar a adonar-te que no el necessites tant com creies (a ell o el que t’havia donat: afecte, treball, seguretat, amor…) i a acceptar que només et tens a tu mateix/a; començaràs a respectar-te i fer-te respectar, a assumir que perds un ideal però et guanyes a tu mateix/a. Quan acceptes que perds una persona que en el seu dia et va prometre l’Edèn, comences a recuperar la persona més important perquè puguis viure la Vida: tu mateixa.

© Xavier Oñate Pujol maig 2016

Subscriu-te al nostre canal ViuCreix de Youtube

——–

Articles relacionats:
Ser víctima d’un pervers narcisista

 

Comparte:

9 respuestas a “Dialogar amb un Pervers Narcisista”

  1. Yo estuve relacionada con un individuo de estas caracteristicas Al principio era encantador como se detalla…pero luego se convirtio o mejor dicho se develo su perversidad narcisista Yo comence a sentirme mal emocional y afectivamente ya q era un tipo q mezquinaba ofrecer gestos de amor empatia y comprension Entonces comence a profundizar en bibliografias referidas a este tipo de personalidades y alli fue cuando decidi comenzar a retirarme…me di cuenta q me estaba convirtiendo en su victima…y como lo note?pues porque era intolerante a las criticas…solo debia hacerse su voluntad…teniamos intimidad cuando el lo disponia y solo segun sus tiempos y siendo el quien elegia las posturas…yo me quedaba siempre pagando…una rara sensacion de sentirme usada (como nunca habia sentido) el no expresaba nada durante esos momentos y yo me sentia frustrada…me descalificaba fisicamente( creo q para tapar su incapacidad de satisfacerme)….e intelectualmente…comparandome con otras mujeres aunq hacia esto con mucha sutileza…este juego perverso comenzo a cambiar cuando decidi comenzar a hacerle lo mismo q el me hacia…compararlo con otros hombres…descalificarlo…desacreditarlo…llamarlo a cierta hora y no atenderlo…. excitarlo…y luego expresar q tenia q hacer un tramite urgente..msjearme con otros hombres…lo mismo q el me hacia..etc..etc..etc…hasta q se dio cuenta de que yo ya no era la misma…le decia q era feo y viejo y esa es la peor ofensa para un narcisista q cree q sera hermoso y bello eternamente…asi pude ir rompiendo ese lazo toxico q tenia con el….logre q se alejara aunq cada tanto me hace un msj….todo este calvario duro 3 años….Espero q mi testimonio sirva para q victimas de este tipo de personalidafes no resulten dañadas y puedan romper ese vinculo toxico.

  2. Este último párrafo de su artículo … increíble !

    Sólo cuando la Víctima empieza a asumir que el Perverso narcisista sólo busca su propio beneficio y no le va a dar lo que necesita (a menos que la víctima pase por su aro), empezará a dejar de ser víctima. Si es tu caso, como persona empezarás a dejar de justificarte, de pretender que te comprenda, de desesperarte por su falta de empatía, sus mentiras y sus chantajes; podrás comenzar a darte cuenta que no lo necesitas tanto como creías (a él o lo que te había dado: afecto, trabajo, seguridad, amor…) y a aceptar que sólo te tienes a ti misma/o; empezarás a respetarte y hacerte respetar, a asumir que pierdes un ideal pero te ganas a ti misma/o. Cuando aceptas que pierdes una persona que en su día te prometió el Edén, empiezas a recuperar la persona más importante para que puedas vivir la Vida: tu misma/o.

    Muchas gracias!

  3. Llevo casada con un narcisista perverso (o más bien un Psicópata) 42 años. Tarde mucho tiempo en darme cuenta. Sus mentiras las escusaba pensando que él era así…no se acordaba de la realidad, como su comportamiento con mis hijos y conmigo, yo decía es así. Lo más trágico fue cuando descubrí que yo habia estado en casa de mis suegros con una amante de sus amantes, por supuesto esa señora se debía llevar con mis suegros mejor que yo. A partir de ese momento estoy intentando separarme,esta siendo muy complicado ya que no tengo el apoyo de mis hijos. Me siento muy sola

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *