Psicologia a Granollers i Barcelona

Blog de Xavier Oñate. Web professional a www.viucreix.com

Dialogar amb un Pervers Narcisista

dialogar con un narcisista perversoÉs picar pedra. I el més probable és donar-se amb el martell en els dits perquè el Pervers narcisista només escolta el que li interessa i, d’una manera malaltissa, necessita que la víctima passi per la pedra i li doni la raó. La Víctima sol necessitar, també d’una manera gairebé obsessiva, que el PN comprengui el seu punt de vista, l’escolti i sobretot que la reconegui com a persona, convertint l’assumpte en una qüestió de dignitat personal.

A la Víctima li costa comprendre que el Pervers narcisista només veu el que vol veure. Qualsevol situació que suposi perdre la imatge ideal que té de si mateix o del que ambiciona, posarà al PN a la defensiva i li farà negar qualsevol altra realitat que no sigui la seva. I si la Víctima s’entesta a ser escoltada -cosa natural i comprensible en una persona que desitja mantenir sana la seva autoestima- el conflicte està servit. La base d’aquesta situació és que hi ha un fort vincle (familiar, laboral, de parella …) entre els dos. Si no hi ha vincle, la Víctima ja hauria enviat a prendre vent al manipulador temps enrere. El Pervers narcisista, en ser ferit el seu orgull i necessitar sentir-se superior, atacarà a la Víctima fent tot el possible per rebaixar-la, desestabilizant-la i atacant directament a la seva autoestima.

El Pervers narcisista ignora tota realitat que no li interessi. Sí, és un tema d’ego. I la Víctima intenta desesperadament que el pervers escolti i reconegui la seva realitat, una manera de reforçar la seva autoestima. I sí, també és una qüestió d’ego. El Pervers narcisista ignora, menysté, nega o menysprea la realitat (opinió, punt de vista, fets constatables …) de la Víctima; i la Víctima necessita, urgeix i anhela que el pervers reconegui el seu punt de vista i li d’un lloc en la relació. Sol succeir que l’anhel de la víctima és que l’altre digui “sí, m’he equivocat, ho he fet malament, t’he enganyat, t’he fet mal i et deixo en pau, etc.”

Però, com farà això una persona que en la seva autoimatge és perfecte, immaculat i sense culpa? És impossible! La seva responsabilitat i la seva culpa l’han de col·locar en un lloc diferent a ells! Acceptar plenament la seva culpa li implicaria assumir que no és el que creu que és, és a dir, bona persona, amb valors i amb principis (i que només ataca per defensar-se dels dolents que els envolten). Acceptar la seva responsabilitat li suposaria acceptar que també és un malintencionat, egòlatra, que pateix de cobdícia, avarícia, que menteix per sortir-se’n amb la seva… resumint, que és insegur i que té por. I no pot ni vol. I si la seva víctima treu les seves contradiccions a la llum, l’atacarà sense fer gaire soroll, procurant no deixar rastre ni proves.

I com maltracta sense deixar rastre? Amb l’assetjament i maltractament psicològic, que al principi passa desapercebut: comentaris subtilment despectius (i.e. No toleraré que em continuï lladrant pel simple fet de dir-li que no m’agrada el seu treball), donar la volta a la truita de qui és el pèrfid (i.e. el noi que descobreix en un xat de la seva parella que s’entén amb un altre, i la parella li deixa anar un “què malèvol que ets que has mirat el meu xat sense el meu consentiment!”), la col·locació de tota la responsabilitat del conflicte a la víctima ( “Què has fet tu per arribar a aquest nivell de conflicte amb la teva companya?” i la seva resposta és “Jo, res!”), i la utilització de llenguatge paradoxal (i.e. t’estimo amb bogeria, però per a continuar la relació has de canviar), entre d’altres recursos.

És important recordar que els Perversos narcisistes són persones que s’enganyen a si mateixes, s’autoconvencen dels seus arguments, i per això són tan bons enganyant i convencent als altres. Només es pot descobrir-los confrontant les seves contradiccions en el moment o contrastant les seves paraules amb els fets (documents, actes, e-mails …), així com estant molt atents al tipus de llenguatge que utilitzen. Tot i així, les conseqüències d’aquesta confrontació sol ser la seva agressivitat (gairebé mai física, gairebé sempre amb assetjament moral). Un dels seus objectius és desestabilitzar les seves víctimes a través de la comunicació. En la literatura sobre els Perversos narcisistes i altres manipuladors (M.F Hirigoyen, J.C. Vicente Casado…) se sol afirmar que tendeixen a impedir o negar la interlocució amb la víctima per generar-li més pressió. En aquests casos la recomanació està en impedir que la comunicació es talli, amb comunicació assertiva, per exemple.

I també n’hi ha que s’escuden en el “diàleg” per desestabilitzar a les víctimes i el seu entorn. Succeeix quan la víctima posseeix una cosa que l’assetjador desitja intensament i li interessa mantenir el contacte. Aquest no nega la comunicació, sinó al contrari, fomenta les trobades amb la Víctima, sobretot quan sap que aquesta no té ni el coneixement tècnic, ni la facilitat de paraula, ni la força per debatre amb ell. Aquesta suposada bona voluntat de “diàleg” és, per a la Víctima, un parany: Si accedeix a aquest “diàleg” i està debilitada, serà pressionada per una gota malaia, fins que deixi de resistir-se i cedeixi als desitjos, punt de vista i voluntat del Pervers narcisista. Si la Víctima accedeix a aquest “diàleg” estant forta i posant límits ferms, serà provocada i irritada fins que acabi explotant d’indignació, es mantingui ferma i inamovible en el seu punt de vista, o posi el cas en mans d’un advocat, amb la qual que el Pervers narcisista obté la justificació perfecta per presentar-se com víctima de la ira, de la negació de diàleg (que en realitat és finalitzar un monòleg encobert) o de la mala voluntat de la víctima real.

Quan els interessos d’un Pervers narcisista i el seu interlocutor convergeixen, la perversió no es manifesta, al contrari, el primer és un personatge encantador que li encanta que l’enalteixin. Si divergeixen o s’oposen, és quan apareixen els problemes. La protecció més eficaç contra aquest conflicte és evitar augmentar-lo allunyant-se d’aquesta persona, mantenint fermament els límits i no reaccionar mai. Però aquesta solució no se sol poder portar a la pràctica perquè el Pervers narcisista ja s’ha encarregat de que el vincle entre ell i la seva víctima sigui molt estret (a través de l’afectivitat, de l’econòmic, etc.).

Una altra bona solució és la comunicació assertiva, amb la qual es pot parar els peus als intents de manipulació i xantatge, reafirmar-se en la pròpia veritat respectant al manipulador i sobretot respectant-se a un mateix. Però en els casos més greus no és viable per la complexitat de la situació. Si la víctima ha estat sotmesa a un assetjament prolongat i està molt debilitada, difícilment tindrà temps ni energia per aprendre a gestionar les manipulacions sense escrúpols d’un Pervers narcisista en fase activa. En aquest cas el més recomanable és delegar en un professional el contacte amb l’assetjador i enfortir els punts de suport emocional amb persones sensibilitzades.

Dialogar implica que quan una part expressa, l’altra escolta i viceversa. Un Pervers narcisista només escolta el que li interessa; la resta no existeix. I evidentment no li interessa escoltar a una persona que li diu i li mostra el que no vol escoltar ni veure. És més, la intenta empetitir per callar-la i sortir-se’n amb la seva, sentir-se superior o per venjar el seu orgull ferit.

La víctima, donat el vincle que té amb l’assetjador, necessita ser escoltada com ella mateixa escolta al manipulador (sol tenir certa dependència de l’assetjador, dificultant acceptar que no la vulgui o accepti). Iñaki Piñuel, autor de “Mobbing. Com sobreviure a l’assetjament psicològic en el treball “, destaca que les persones més proclius a patir assetjament són altament empàtiques. Una persona amb empatia és aquella que sap “llegir” emocionalment a una altra persona, sap escoltar els altres, comprendre els seus motius i preocupacions.

Tot i que el Pervers narcisista també sap “llegir” emocionalment a l’altra persona, és incapaç d’escoltar-la, de posar-se en la seva pell ni “solidaritzar-se” amb el seu dolor. Al contrari, utilitza aquesta “sensitivitat emocional” per aprofitar-se de la seva víctima, sotmétre-la i humiliar-la. Ens trobem aquí amb dues persones que saben parlar, però només una que sap escoltar (amb el cor). En aquesta situació, el diàleg honest i l’entesa mútua, per molt bones paraules que hagin, és impossible.

Només quan la víctima comença a assumir que el Pervers narcisista només busca el seu propi benefici i no li donarà el que necessita (llevat que la víctima passi pel seu cèrcol), començarà a deixar de ser víctima. Si és el teu cas, com a persona començaràs a deixar de justificar-te, de pretendre que et comprengui, de desesperar per la seva falta d’empatia, les seves mentides i els seus xantatges; podràs començar a adonar-te que no el necessites tant com creies (a ell o el que t’havia donat: afecte, treball, seguretat, amor…) i a acceptar que només et tens a tu mateix/a; començaràs a respectar-te i fer-te respectar, a assumir que perds un ideal però et guanyes a tu mateix/a. Quan acceptes que perds una persona que en el seu dia et va prometre l’Edèn, comences a recuperar la persona més important perquè puguis viure la Vida: tu mateixa.

——–

Articles relacionats:
Ser víctima d’un Narcisista pervers

© Xavier Oñate Pujol maig 2016

4 Comments

  1. Ara entenc moltes coses….

  2. M’ha agradat molt aquest escrit i m ‘ està ajudant a entendre el que m’ ha passat.
    Moltes gràcies.

Comenta, aporta, comparte

%d bloggers like this: